jueves, 22 de diciembre de 2011
viernes, 9 de septiembre de 2011
“Ara ja no s’afusella amb armes però s’afusella!”
Una jornada laboral de tretze hores i mitja diàries, els set dies de la setmana per 900€ amb un contracte legal de només quatre hores diàries. Això és el que li oferien a un jove estranger a un hotel de la Costa Brava. “Ho prens o adéu”. “Doncs adéu” va dir el jove “de totes maneres quan de temps hagués aguantat el ritme, 3 dies?”I encara diem que els immigrants ens venen a treure la feina! Qui té la responsabilitat de que passin aquestes coses? L’empresari? El polític? Els treballadors? Els qui no denuncien? Nosaltres, ciutadans anònims que callem?
Doncs tots en tenim part de responsabilitat. I per què callem? Perquè pensem que la vida és així de dura i que per sobreviure l’empresari ha de ser així d’explotador i els treballadors així d’individualistes: “Campi qui pugui!”. Mentrestant la ciutadania ben entretinguda amb el futbol, etc., no sigui que a algú se li acudi voler canviar quelcom.
Ei!, però i si algú ho fa? I si algú posa en dubte tot el muntatge i comença a moure’s, a denunciar públicament, a desvetllar consciències, a destapar la ineficiència present i el futur col·lapse del sistema, de l’empresa, del país, i comença a proposar mesures justes?
Molt fàcil, se’l “silencia”. Com? 1er: se l’ignora; 2on: se’l desacredita públicament; 3er: se’l boicoteja; 4rt: se’l pressiona i persegueix amb represàlies, discriminació, condicions de treball insostenibles, etc., per tal de fer-lo desistir i tallar qualsevol adhesió; 5è: se l’elimina, és a dir, aquest algú abandona voluntàriament o per malaltia, o bé se’l fa fora directament.
Com diu un periodista conegut “ara ja no s’afusella amb armes però s’afusella” i se li dona el nom de “mobbing”. A gran escala podeu identificar quina part del procés estem vivint els indignats i indignades.
Per acabar, comentar-vos una eina que tenim per defensar-nos en el món de l’empresa: comunicar a la direcció per escrit (burofax és el millor) la situació injusta, conflictiva, de risc per a la vostra salut que viviu en el vostre lloc de treball. L’empresa està obligada a atendre les vostres queixes amb garanties d’imparcialitat i a resoldre els conflictes laborals abans que es cronifiquin i danyin la salut dels treballadors.
Consulteu criteri tècnic de la inspecció de treball sobre mobbing.
viernes, 8 de julio de 2011
De “siervos a trabajadores” i l’avaluació de riscos psicosocials
El senyor que em va portar el nou rentavaixelles a casa, va pujar al primer pis per les escales amb la màquina agafada a pes ell tot sol i va arribar a dalt totalment rebentat. Jo patia només de veure’l. A més, aquesta persona ara no estava en condicions de fer res. Resultat: instal·lació deficient i necessitat de reparació per part del tècnic de la marca.
“Tractar-nos i tractar els altres com a bous de càrrega o en canvi com a persones”, aquesta és la tria. Quan se’m va espatllar la rentadora al cap d’uns mesos (ja se sap, els aparells fallen per parelles!) doncs bé, vaig posar condicions sobre el transport als mateixos magatzems. No van fer servir la tecnologia però van pujar la màquina entre dues persones.
I els i les mestres? Com que no carreguem pes, pensem i pensen que vivim tots molt bé? Llavors per què hi ha tantes baixes i tants docents medicats? Ansietat, depressió, tensió alta, insomni, etc. La nostra personalitat, de tots? Venga ya!!!!
Un cop més tenim una eina i es diu “Avaluació de riscos psicosocials”. Es fa al col·lectiu i perquè funcioni hem de tenir clar que les dades no es faran servir en contra nostre sinó al contrari. Si tots mentim per por dient que estem molt bé, si fem la pilota sempre pensant que putejaran a un altre i no a nosaltres, si girem la cara als que tenen problemes a la feina, així mai es produiran els canvis i tard o d’hora et tocarà patir a tu també. Un mestre estressat, cremat o putejat no beneficia a ningú.
De veritat preferiu arriscar-vos a perdre la salut a poc a poc? S’ha d’adaptar el treball a la persona, recordeu? Dediqueu-vos 5 minuts i feu-vos el test versió curta d’autoavaluació (38 preguntes) elaborat per l’ISTAS (CoPsoQ). El document inclou la valoració dels resultats. Tindreu una idea més clara del que teniu dret a reclamar per una organització del treball saludable, justa i democràtica, del s.XXI, sense servitud ni servilisme.
martes, 28 de junio de 2011
CREMATS A POC A POC I LA LPRL
Si col·loquem una granota dins d’una olla d’aigua freda i li anem pujant la temperatura a poc a poc la granota anirà adaptant-se fins que la temperatura sigui ja massa calenta i acabi bullida perquè el cos ja no té forces per saltar. En canvi si haguéssim posat l’animal directament a l’aigua calenta, aquest hagués saltat immediatament. Amb aquesta faula del llibre “La rana que no sabía que estaba hervida y otras lecciones de vida” l’Olivier Clerc ens vol advertir i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.Ens estan cremant a poc a poc compensant amb la nostra salut les mancances del sistema educatiu? Què podem fer? Comencem per conèixer la “Ley de Prevención de Riesgos Laborales” (LPRL) 31/1995, 8 de novembre. L’article 4 defineix risc laboral com “la posibilidad de que un trabajador sufra un determinado daño derivado del trabajo” i aquest últim “las enfermedades, patologías o lesiones sufridas con motivo u ocasión del trabajo”. L’article 14 parla del “deber del empresario de protección de los trabajadores frente a los riesgos laborales”. El 15 diu que un dels principis de l’acció preventiva és “adaptar el trabajo a la persona”. I un altre parla de planificar la prevenció integrant "la técnica, la organización del trabajo, las condiciones de trabajo, las relaciones sociales y la influencia de los factores ambientales". Per fi una llei que reconeix el dret dels treballadors a ser persones i no robots o esclaus.
El 16 parla de l’avaluació de riscos i de les activitats preventives necessàries per eliminar o reduir i controlar els riscos detectats. És obligació de l’empresari informar directament a cada treballador dels riscos que l’afecten i de les mesures aplicables als esmentats riscos (art. 18); i també donar formació teòrica i pràctica, suficient i adequada en matèria preventiva (art. 19); així com fer revisions periòdiques del seu estat de salut en funció dels riscos inherents al treball. És a dir res de un miserable “obri la boca i digui aaaaaaaaaaa”. Teniu present que la OMS identifica la salut amb un “benestar físic, mental i social”. Per si teniu cap dubte, les conclusions i les dades relatives a la vigilància de la salut no poden ser utilitzades mai amb fins discriminatoris o en perjudici del treballador.
L’article 36 “Competencias y facultades de los Delegados de Prevención” parla entre d’altres de “Recabar del empresario la adopción de medidas de caràcter preventivo...”. Per tant, tenim una eina per controlar la “temperatura de l’aigua de l’olla on treballem” , FEM-LA SERVIR.
Texto completo en la web del Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo:
miércoles, 1 de junio de 2011
Sortir de l'escola en ambulància
Entre el dia 7 i les 11:30 del matí del dia 8 de setembre de 2010, un dels tres serveis d’urgències mèdiques de Rubí va atendre a 5 mestres arribades en ambulància des del lloc de treball. Cada any passa igual durant els primers dies de classe del nou curs, segons afirma un dels metges que les va atendre. Cap mitjà en va fer ressò d’aquesta circumstància? No, que jo sàpiga. Aquestes mestres surten amb baixa per malaltia comú en comptes d’accident de treball o malaltia causada per la feina. No es fa cap investigació dels riscos i no es prenen mesures en termes de seguretat i salut en el treball amb la qual cosa la història es repeteix.
Mestres indignats i indignades de Catalunya, si vosaltres sou objecte d’una mala organització del treball, o de mobbing, o d’agressions, etc. al vostre centre us animo a defensar els vostres drets més bàsics, la salut i la dignitat. Us recomano que investigueu vosaltres mateixos/es amb la ment oberta i amb respecte en relació als perquès dels comportaments d’alumnes, famílies, companys i companyes, etc. i els drets trepitjats dels diferents col·lectius. Arribeu fins a l’arrel del problema que potser queda amagada perquè a l’administració pública i a l’empresa (si és escola concertada) no els interessa que es conegui per no haver de posar mesures o per pura negligència. Informeu-vos bé amb diferents advocats, tècnics de prevenció, metges, psicòlegs, sindicats, etc. No deixeu de visitar una associació de víctimes de l'assetjament laboral (AVALC o CLAM) que us orientaran molt bé i us donaran el suport que necessiteu.
Si esteu malalts per causa de la feina, podeu demanar que es reconegui la contingència professional de la vostra baixa mitjançant la Unitat de Salut Laboral. Quan descobriu un incompliment d’alguna de les lleis que protegeixen els drets de les persones, especialment la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, féu propostes als vostres centres. Un bon començament és insistir al delegat de prevenció perquè demani que es faci l'avaluació de riscos psicosocials als i les mestres i que es prenguin les mesures corresponents per evitar o reduir els riscos tal com diu la LPRL art. 14. 2).
I finalment, si el problema no es resol, és important que denuncieu a la inspecció de treball. Per què? Perquè amb les males pràctiques a l'empresa i a l’administració pública, TOTHOM HI PERD!: el treballador, que cau malalt; els companys, que perden confiança en l’entorn laboral i a sobre potser han de carregar amb la feina del malalt; els alumnes i les famílies, que reben un servei millorable si s’apliqués més sentit comú des de dalt; la societat, que ha de pagar les baixes; l’empresa i l’administració, que perden eficiència.
Para leer en castellano
http://lavozdelosmaestrosindignados.blogspot.com/2011/07/salir-de-la-escuela-en-ambulancia.html
Suscribirse a:
Entradas (Atom)